Temps d'esbarjo... i d'enigmes.

Com que amb la calor arriba també una miqueta l'avorriment, aquí us presentem un enigma extret de El gran llibre dels detectius, dels autors Pierre Lecarme i Christophe Montagut. Segurament us sonarà, però la manera com el planteja és original.

L'estrany animal

"Quan el botxí es disposa a tallar-li el cap, el general Timbal, que sabia que a l'home l'apassionaven els enigmes, li proposa el següent tracte:

- Endevina endevinalla, si saps contestar, compleixes el teu deure, si no pots, em perdones la vida.

Després de dubtar uns instants, l'home accepta.

- Hi ha sobre la terrra un ésser de dues potes, de quatre potes i de tres potes però que té una única veu. Quan va sobre dues ptoes és quan va més de pressa. És l'únic animal que canvia així de forma.

- Ah, ah, em preguntes quin és l'animal que té quatre potes el matí, dues potes durant el dia i tres potes a la nit? - Diu el botxi esclafant de riure.

- Si.

- És l'home, és clar. Quan neix, camina de quatre grapes, quan és adult es desplaça sobre les dues cames i quan es fa vell, s'aguanta amb un bastó, vet aquí les tres potes. Però tu no necessitaràs bastó perquè et tallaré el cap.

I així ho va fer tot seguit!"

Extret de: LECARME, Pierre; MONTAGUT, Christophe. El gran llibre dels detectius, pàg. 15.

Últims dies per rumiar...

Recordeu que el proper dimecres, dia 29 de juny a 2/4 de 7 celebrarem el final de les tertúlies literàries 10/11 i que començarem a planificar les noves lectures de cara al proper curs.

Si heu llegit alguna novel·la interessant que us agradaria comentar feu-nos-ho saber! Fantàstica, romàntica, d'aventures, ciència - ficció, policíaca, realista... a les tertúlies llegim una miqueta de tot!

Així doncs, ja ho sabeu... últims dies per rumiar les vostres propostes de lectures! Teniu fins...

Dimecres, 29 de juny a 2/4 de 7 de la tarda!

Ara toca poesia!

Segurament molts de vosaltres direu que la poesia és avorrida, complicada, recargolada... Doncs ara us demostrarem que també pot ser una cosa divertida i entretinguda.

Un dels últims llibres que ens han arribat a la Biblioteca és aquest llibre de poemes:


Ordenat alfabèticament, el Bestiolari, escrit per Josep Vallverdú, inclou un petit poema sobre cada un dels animals que hi apareixen. Aquí en teniu un parell d'exemples del que hi podeu trobar:

Gat

Monarques de les teulades,
amb les ungles esmolades
i els bigotis eriçats
passen els gats.
Ultra caçar ratolins
són tots uns lladres molt fins.
El meu, fet un llampec,
m'ha robat un bistec.



Papallona

Heu vist cosa més bufona
que la papallona?
Gràcil i fina,
gira i tomba, ballarina
de l'espai;
ella rai!

Si de cas l'empaites
i a terra no guaites,
t'entrebancaràs,
i cauràs
de nas.

Lectures refrescants!

Sapigueu que com cada any quan arriba l'estiu, des de la Biblioteca estem preparant una selecció de novel·les recomanades per a tots els gustos i per a totes les edats! Ideal per a passar aquests dies de calor que per fi, han arribat!

Així que tinguem la selecció acabada us la penjarem!

Millors llibres publicats 2010

Segur que molts de vosaltres ja us esteu plantejant què fareu aquest estiu ara que s'acosten les vacances, oi? Doncs bé, per si us interessa passar un estiu entre lectures, aquí us deixem una selecció dels millors llibres publicats aquest 2010, segons la revista Faristol.

Aquesta selecció es va publicar al número 69 de la revista Faristol, i en aquest enllaç podreu veure la revista al complet:

Novetats de juny

Aquí us deixem els llibres nous que ens han arribat aquest mes de juny i que ja podeu trobar a la Biblioteca:

RUSHID, Salman. Luka i el foc de la vida.
Una nit estrelada, Luka, el fill del gran contacontes Rashid Khalifa, descobreix que té unes habilitats molt especials, com ara, fer realitat el malefici que llança al circ Grans Anells de Foc. Les conseqüències, però, seran terribles per a la seva família, ja que el seu pare cau en un somni profund del qual podria no despertar mai. Seguint l’estel del seu germà Haroun, Luka emprendrà un viatge insòlit per obtenir el Foc de la Vida.

RIO, Isabel del. La casa de la torre.
Marina és una jove universitària que, després d'una caiguda, apareix de cop a una nova realitat, una mena de reflex fosc de la nostra, on als pocs éssers humans que es troba només els preocupa sobreviure a unes estranyes criatures caníbals. Mentre lluita per sobreviure, la Marina farà sorprenents descobriments sobre el seu nou món i sobre ella mateixa.


PEACKOCK, Shane. El jove Sherlock Holmes: Mort en l’aire.
Mort en l’aire, el segon volum de El jove Sherlock Holmes, de Shane Peacock, fa un moviment diferent que el primer llibre; hi ha aventura, sense dubte, i també enigma (per duplicat: un accident provocat i uns robatoris), però per al personatge central l’hora és, abans que res, de patiment. L’enemistat amb en Malefactor i amb en Lestrade sènior és més intensa i crua; la distància que al final del primer llibre separa en Sherlock de la Irene s’accentua, i se li suma el distanciament amb el pare. En canvi, els amics són ben pocs (un, fins a cert punt, i un company ocasional). On ens vol dur l’autor? Jo crec que fins aquest moment de crua resolució, que no amaga les cares fosques del Sherlock adult:

OLIVER, Lauren. Delirium.
Abans de que els científics trobéssin la cura, la gent pensaba que l’amor era una cosa bona. No entenien que un amor – el deliri – floreix a la teva sang i no hi ha manera d’escapar-ne. Però ara, tot ha canviat. Els científics han estat capaços d’erradicar l’amor i els governants exigiesen que tots els ciutadants rebin la cura quan compleixin els divuit. Lena Holway sempre ha esperat el dia en el que sería curada. Una vida sense amor és una vida sense patiment: segura, mesurada, previsible y feliç. Però faltant noranta – cinc- dies per rebre el tractament, Lena fa l’impensabler: s’enamora.

O’CONNOR, Barbara. Cómo salir de un apuro.
L’abandonament del pare ha desencadenat una situación límit a la família de la Georgina i en Toby, dos nois que es veuen de cop i volta vivint al carrer amb la seva mare. L’ingeni de la germana es posa en marxa per trobar una solución econòmica pels seus problemas i, encara que no el resolen, coneixeran a persones molt especials que els ensenyaran que no ens hem de fixar en les aparences.

NEL•LO, David. Ludwick i Frank.
En un castell del cor d'Alemanya, neix en Ludwig. És un nen sa i intel•ligent. Però neix amb un defecte físic i els seus pares el volen protegir del món. Però el món de vegades s'escola sense permís i canvia el destí de les persones. I molt lluny del castell d'en Ludwig, a Londres, hi ha en Frank. El seu pare és reparador de Underwoods, les famoses (i oblidades) màquines d'escriure i, per tant, molt pobre. En Frank és molt espavilat i sap que el destí no és un camí en línia recta. Però no sospita que el seu s'amaga rere el premi d'un programa de ràdio.

MANSO, Anna. Una noia N.O.R.M.A.L. s’ofereix de cangur.
La Ru té tretze anys, i només somia a tocar el dos de casa. Per aconseguir-ho s'empesca mil i una feines, gràcies a les quals guanya pocs diners però es fica en un munt de problemes esbojarrats.



LOPEZ, Edna. En busca del tesoro de Kola.
A l’Illa Kola la sequera ha ocasionat que el diner deixi de tenir valor. Tot es medeix per l’aigua i amb el que amb aquesta es pot vendre i comprar. Allà, el jove orfe Omar rep, de mans d’un estrany missatger amb forma d’ós, una carta quasi indescifrable en la que es menciona el famós Trevor de Kola.
I així, aquell dia, un ós, un missatger i un nen comencen una aventura que els conduirà a través de les Quatre regions de l’Illa Kola, sense sospitar que una sombra perillosa els segueix.

GOLDING, Júlia. A Magharna.
Rain es vidriera i treballa amagada, ja que la llei no li permet treballar al ser una dona, però de totes maneres el seu pare la deixa, doncs, és la millor ja que els seus dibuixos són espectaculars i formen vidrieres plenes de bellesa.
Quan a Magharna busquen vidriers per posar les seves creacions en el palau del senyor de la ciutat, la casa del pare de la Rain és seleccionada per ser la millor, i per tant, marxarà ella i un cosí cap a la ciutat estrangera. El viatge es complica, l’arribada a la ciutat és difícil i Rain es veurà obligada a portar una vida que no s’imaginava, però pot ser que entre tantes coses dolentes, en trobi alguna de bona.

CONDIE, Ally. Junts.
La Cassia viu en una societat aparentment perfecta. No hi ha malalties ni preocupacions. Els funcionaris ho controlen tot, el menjar, la feina, les estones de lleure, la data de la mort i la persona que has d'estimar. I la Casssia, que ara té disset anys, s'enfronta a la festa de l'aparellament, on coneixerà el noi que la societat ha triat per a ella. La cara que hi veu, la d'en Xander, no la sorprèn: han estat amics d'infantesa. Però un cop a casa, quan visualitza les dades de la targeta informativa, apareix una altra cara. I a partir d'aquell moment, davant la Cassia s'obre un món inquietant i ple d'incertesa i prohibicions que podria fer trontollar tot el seu sistema de vida.

CARMONA, Rocio. La gramàtica de l’amor.
Després del divorci dels seus pares, la Irene és enviada a un internat del sud d'Anglaterra a la vora d'un penya-segat. Allà viurà amb gran dolor el seu primer desengany amorós, alhora que guanyarà un inesperat mentor: en Peter Hugues, el professor més estricte de l'escola, s'ofereix a ensenyar-li la «gramàtica de l'amor» a través de set grans novel•les del gènere, des de Goethe i Jane Austen fins a García Márquez i Murakami. La Irene s'enamora poc a poc del seu professor, mentre que un altre pretendents misteriós aspira secretament al seu cor.


CARRANZA, Maite. L’esperit dels gels.
L'esperit dels gels. Tot comença a Groenlàndia, el país del fred. Una jove anglesa, un capità de vaixell, un esquimal i un esperit dels gels es troben en una nit màgica. L’atzar els empeny a emprendre un viatge fascinant mentre fugen d’un antropòleg obsedit a capturar éssers mítics per convertir-los en peces de museu. L’Otilia, el jove Anarfiq i en D. J. s’embarquen sense saber-ho en una aventura perillosa, romàntica, i de vegades humorística, que els portarà més enllà de l’Àrtic, fins a l’Amazònia…

BALLAZ ZABALA, Jesús. L’anell fulgurant. Waldi, un ric comerciant, només té una dèria: TEnir cura el seu meravellós jardí on creixen les plantes més exòtiques dutes d'arre del món. Al jardí hi ha tres pereres màgiques nascudes de llavors de l'Edén, però el vell comericant està trist perquè no aconsegueix assaborir-ne la fruita; la roben abans no maduri. Serà Ralik, el seu fill, qui aocnseguirà atrapar el lladre? o potser serà el noi qui quedarà atrapat?

Clij

Si us fixeu en la revista Clij Cuadernos de literatura infantil y juvenil, en el seu número 240 de març - abril de 2011 hi trobareu un article interessant. Es tracta d'una entrevista de Víctor Aldea a l'escriptora Cornelia Funke, aprofitant que va venir a Barcelona a presentar el seu llibre Reckless: carn de pedra. Ja sabeu que el mes de maig vam comentar Cor de tinta, d'aquesta mateixa escriptora.


L'entrevista és molt completa, però aquí us deixem anar uns fragments:

"- En muchas ocasiones ha afirmado que se deicdió a escribir sus propios libros por el aburrimiento que le producía ilustrar libros de otros autores. ¿Qué no le pareció lo suficientemente interesante en los libros que le encaragaban para ilustrar?
- La verdad es que en mi época como ilustradora la literatura alemana no ofrecía mucha fantasía; Michael Ende era casa la única excepción, así que siempre me tocaba dibujar niños en la escuela, en su habitación... pero yo lo que quería era dibujar dragones, sirenas, cosas así. De modo que empecé a escribir historias en las que apareciera todo aquello que me apetecía dibujar y así es como empezó todo.

- ¿Y eso le puso las cosas más fáciles? ¿Le resultó más sencillo ilustrar sus popios libros?
-Era más sencillo, pero la verdad era que tenía mucha prisa para acabar con los dibujos y seguir escribiendo, con lo que me di cuenta de que tengo mucha más pacienca con las palabras que con los lápices, razón por la cual soy mejor escritora que ilustradora. Sin embargo, con Reckless, me enamoré tanto de la historia que decidí retomar los lápices e hice las ilustraciones, así que las dos disciplinas volvieron a encontrarse.

- ¿Supuso un reto?
- Pues si. La verdad es que empecé a hacerlas yo misma porque los americanos me propusieron una ilustradora, cuyo trabajo me encantó, pero no coincidía con los dibujos que yo tenía en la cabeza. De modo que pensé en hacer unos cuantos bocetos para ver en imágenes lo que tenía en la mente, y de pronto me di cuenta de que disfrutaba mucho haciéndolo. Y así fue cómo volví a coger los lápices.

....

- Hablando de películas, ¿le satisfacen las adaptaciones cinematográficas que se han hecho de algunos de sus libros? Por lo que sé, ya se han llevado a la gran pantalla: Corazón de Tinta, ¡Apártate de Mississippi!, El señor de los ladrones, la serie de Las Gallinas Locas, cuando Papá Noel cayó del cielo (en producción). ¿Hay planes para llevar Reckless a la gran pantalla? ¿Está previsto que se hagan pelílculas de los dos títulos restantes de la trilogía de Mundo de Tinta?
- En general estoy contenta con las adaptaciones cinematográficas, aunque es obvio que hay muchas cosas que yo había imaginado muy distintas y muchas decisiones que yo no hubiera tomado o que hubiera tomado de forma distinta, ¡pero ahí está la emoción de dejar que otros artistas cuentes tus historias! Me encanta ver mis libros a través de los ojos de otros. Las películas me hacen tomar conciencia de que los libros acostumbran a tener distintos grados de profundidad, que permiten hacer lecturas de ellos más complejas. También es verdad que a cada nueva película vulevo a caer rendida ante el universo literario y ante la idea de que mis lectores verán su popia película mientras leen el libro. Me encanta pensar que en este momento hay miles de versiones de Jacob Reckless que cobran vida.
Por lo que la película Reckless se refiere, hemos rechazado una oferta, pues queremos hacer las cosas con tranquilidad. Buscamos un director que nos apasione y queremos las condiciones que nos permitan tener tanto control creativo como sea posible. Otra de las cosas que deseo es que la serie de Mundo Espejo/Reckless goce de vida propia antes de que, de pronto, Jacob tenga un solo rostro, el del actor -, algo que, por desgracia, ocurre con demasiada facilidad cuando se estrena una película.
Hay también un productor interesado en hacer más pelílculas basadas en los libros de Mundo de tinta, pero no creo que vayan a hacerse y admito que me apasiona la idea de que todas estas historias sean, ante todo, libros.

...

- En muchos de sus libros los personajes más jóvenes viven alejados de sus padres, como si quisieran confiar en si mismos y decidieran prescindir de la idea de depender de los adultos. En El señor de los ladrones incluso se burló de un personaje que quería crecer antes de tiempo. ¿Es deliberado?
- Como escritora trabajar así me pone las cosas más fáciles. Es verdad que de pequeña mi principal deseo era hacerme mayor lo antes posible. Por supuesto que es deliberado. De niña siempre quise ser una adulta. La idea del libro se me ocurrió en Venecia y en aquel momento pensé: "¿Por qué no crear un personaje que desee crecer?". Existen muchos personajes que no quieren crecer, la idea de Peter Pan se encuentra muy arraigada en la historia de la literatura. Yo fui una niña diferente y pensé "¿Por qué no hay historias de niños que queran hacerse mayores?", de modo que me apeteció darla la vuela a esa idea y así creé a Scipio.

- La mayoría de los argumentos de sus libros suceden en mundos ficticios, que de algún modo se relacionan con elementos mágicos y fantásticos. ¿Qué le resulta tan atractivo de estos mundos paralelos para escribir sobre ellos con tanta frecuencia?
- Para mí lo que define a los humanos es la imaginación. No creo que un perro llegue a imaginarse que es un gato, pero nosotros tenemos una gran facilidad para imaginar que somos un perro o un gato, y los niños todavía son mejores que los adultos a la hora de imaginar ese tipo de cambios, de manera que cuando un niño pasa junto a un perro se convierte en un perro sin ningú problema...

- ¿Cree que Reckles es el libro más violento que ha escrito hasta la fecha?
- Creo que, en muchos aspectos, Muerte de Tinta es mucho más oscuro, más violento que Reckless. Lo que me resulta interesante es que Rainer Strecker, quien se encarga de leer mis audiolibros en alemán y con quien hago lecturas dramatizadas de mis libros en los escenarios, me dijo, "No, no, la gente se cree que es más oscuro que el resto porque Jacob es un personaje más torturado. Mo y Meggie son mucho más armónicos, mientras que en Reckless aparece un héroe mucho más atormetnado y esa es la razón por la que creo que a los lectrores les parece una novela más oscura". Però. por otra parte, miremos a Dedo Polvoriento y veremos que tampoco es un personaje muy armónico que digamos, de modo que a lo mejor también es una cuestión del lenguaje que he utilizado en esta última novela, un lenguaje no tan comprometador... Para mi el lenguaje es como una suerte de capa con la que envuelvo al lector, y recuerdo que mientras revisaba Muerte de Tinta me di cuenta de que con esa novela cerraba el uso de un tipo de lenguaje que me había acompañado durante toda la trilogía. Ahora, con Reckless, me apetecía escribir con un lenguaje más rápido, no tan barroco, y con Jacob tuve que encontrar ese nuevo tipo de lenguaje, porque no es un personaje que fuera a expresarse como los personajes de Mundo de Tinta. También es verdad que la historia es más moderna, el mundo en el que se desarrollan los hechos es el siglo XIX, de modo que necesitaba un lenguaje más rápido, más vivaz... Veremos si el lector se acostumbra a él.

...

- ¿Qué sorpresas nos tiene preparadas en la segunda novela de mundo espejo?
- El segundo libro se basa en los mitos ingleses y franceses, de manera que habrá unos cuantos cambios respecto del primero. Es verdad que muchos motivos son universales y por ahora estoy leyendo mucho acerca del tema. Es curioso lo rico y extraño que resulta el folclore feérico inglés y la cantidad de diferencias que existen entre distintas versiones de los mismos cuentos. Y luego está, por supuesto, el mundo de las hadas en Irlanda, Escocia y el País de Gales, que ofrecen tanta riqueza que no podré tratarlo conprofundidad en el segundo libro... En el tercero estará Rusia y en el cuarto España de cabo a rabo, que incluirá cuentos tradicionales catalanes... Me acercaré al universo de las hadas español y veremes que descubro y qué ocurre. será una tarea muy interesante. El quinto libro beberá de los cuentos tradicionales norteamericanos... Volviendo al segundo libro, creo que en esta entrega voy a explorar con una mayor profundidad la relación entre Jacob y Will y Zorro. Ya llevo escritas unas ciento noventa páginas y he advertido algunos problemas en los que antes no había reparado. Creo que los lectores quedarán sorprendidos por sucesos inesperados y por la aparición de nuevos personajes... Y creo que ya no debería revelar nada más, ja, ja.

- ¿Y ya tiene prevista fecha de publicación?
- Sí, quiero entregar el manuscrito en 2011, de modo que el segundo libro se editará en 2012. Mi intención es publicar un libro cada dos años para que los lectores no pierdan el hilo de la narración y puedan seguirla sin demasiadas dificultades. En todo caso, los lectores se irán haciendo mayores en paralelo con los libros, lo que significa que voy a dedicar los próximos diez años de mi vida a escribir sobre estos personajes, pero ya estoy acostumbrada, porque pasé ocho años trabajando en la trilogía de Mundo de tinta.

...

- ¿Se ha planteado dar el salto y escribir para escribir para adultos?
- Espero que eso no ocurra nunca. Es posible que una hostira en concreto me llevara a hacerlo , que una historia se desarrollara de forma que aburriera a los niños, pero si eso sucediera me sentiría muy desgraciada, porque los niños son mi público y la verdad es que son un público maravilloso.

Fragments extrets de: Clij: Cuadernos de literatura infantil y Juvenil, núm. 240, marzo-abril 2011, pàg. 5-16.

A trenc d'alba... un tastet!

Si sou fans de la saga Crepuscle segur que esteu desitjant poder veure ja l'última peli: Amanecer. Per si no ho sabíeu, del llibre en faran dues pelis, i la primera part la podrem veure a partir del 18 de novembre. Encara falten uns dies, però aquí en teniu el tràiler per anar fent boca...

Lliuren els premis!

Com alguns de vosaltres ja sabeu, els guanyadors del Premi Atarpallibres i el Premi Protagonista Jove ja han recollit els seus premis. Els voleu veure? Doncs aquí teniu els dos vídeos que us donaran una idea de com van anar els actes.

Faristol

Coneixeu la revista Faristol? Doncs pels que no la conegueu, sapigueu que és una revista sobre literatura juvenil i infantil que cal tenir en compte, ja que entre moltes altres coses, ens deixa anar unes crítiques de diferents llibres molt interessants. Aquí n'hem triat algunes... que, tot i aparèixen en números endarrerits de la revista, poden semblar interessants!

LAMBECK, Silke. El senyor silvestre.
"-La gent és així - va dir el senyor Silvestre movent el cap -, poden passar les coses més singulars i ells ni se n'adonen." Silke Lambeck, un escriptor alemany fins ara desconegut a casa nostra, ens dóna a conèixer un personatge especial, tant per al lector com sobretot per a en Maurici, un nen a qui no prova gaire el pis i la ciutat on s'han traslladat a viure. El senyor Silvestre, un veí del bloc, de mica en mica va girant com un mitjó la seva percepció del món i li fa descobrir les petites coses i la cara més imaginativa i fantàstica de la vida. Una obra que és com un corrent d'aire fresc, com una nova aportació a la fantasia més pura i tradicional de la literatura infantil. Els enginys amb què el personatge afronta i transforma la realitat del nen atrauren i sorprenen el lector. En algun moment, potser, el lector nota que l'autor ha donat un tomb de més a la rosca imaginativa. Tot i això, és una novel·la recomanable pel seu contingut, pel to, i per l'edició que l'embolcalla.
Escrit per Pep Molist. Fragment extret de la revista Faristol, Número 67, juny 2010. Pàg. 34


RAYÓ, Miquel. L'enigma Altai.
La directora de la reserva natural de les Muntanyes Daurades, el cap de les guardes, un aplinista irlandès que guia un suposat turista italià i el seu cuiner - un jove caçador Kazakh - coincideixen en l'expedició que ha d'investigar diverses morts i desaparicions esdevingudes els últims mesos en l'agrest paratge de Gorno - Altai, antic territori de la URSS. L'equip s'enfronta, a més de les dificultats ororàfiques, a un grup d'exmilitars russos sense escrúpols que vol treure profit de tot allò que es posa al seu abast.
Rayó ha construït una novel·la clàssica d'aventures qeu se sustenta, sobretot, en uns protagonistes nítids, ben perfilats, que arrosseguen ferides del passat - una guerra perduda, un accident fatal o una relació sentimental tempestuosa -, en un plantejament minuciós i una intriga que avança i es resol amb cura. Potser el punt més feble sigui el nus central - la supervivència de l'home de Neandertal, espècie protegida pel Secretariat de Montecorvino, organització dependent del Vaticà-: de fet, calen moltes explicacions perquè els exploradors - i el lector - s'ho arribin a creure.
Escrit per Arantxa Bea. Fragment extret de la revista Faristol, Número 67, juny 2010. Pàg. 36


CARRANZA, Maite. Paraules emmetzinades.
La versalitat de Maite Carranza comença a ser digna d'admiració: pot anar des de la novel·la fantàstica, amb la seva exitosa trilogia de La guerra de les b ruixes, fins a guions de televisió o novel·les d'humor com Vols ser el nòvio de la meva germana?. Amb Paraules emmetzinades, Carranza fa un pas més i s'enfronta als maltractaments infantils inspirats en els casos de Kampusch, amb referència al cognom d'una noia que va viure segrestada durant vuit anys per part de Wolfang Priklopil, i el cas de Joseph Fritzl, conegut com al monstre d'Amstetten. Des d'aquest punt, l'autora construeix una història en què dissecciona a ritme de sèrie televisiva la hipocresia de la societat moderna sobre els abusos a infants: canvis constants d'escena, històries que avances en paral·lel, diàlegs ràpids que obliguen el lector a prendre viaranys sense sortida o pistes falses que el porten a sospitar del més innocent, etc. Tot això amanit amb una bona dosi de misteri que, malauradament, queda al descobert massa aviat, ja que el nombre de sospitosos és limitat, acompanyat d'una policia increïble de tan inoperant.
Escrit per Joan Portell Rifà. Fragment extret de la revista Faristol, Número 67, juny 2010. Pàg. 37

Un regalet...

Tenim la sort de tenir uns tertulians i tertulianes que valen el seu pes en or. A part de ser grans lectors també maten el seu temps amb altres aficions. Per exemple, hi ha qui li agrada escriure. Si en voleu veure un exemple, aquí el teniu:

"La seva mirada és un suport, i quan estic deprimida o cansada de la vida, els seus braços em conforten i els seus llavis em donen la sensació de pau que necessito.
La meva dolça mirada blava li és un ajut, i quan està enfadat o trist, la meva mà li serveix de suport i les meves paraules fan que obri els ulls.
Ens tenim mútuament, així que no tinc por de viure i seguir endavant. Perquè fet i fet, com en Joel em va dir un dia de fa deu anys: el sempre i el mai no existeixen, ja que no sempre seré feliç, ni mai gaudiré de la vida, de mirar, de contemplar, algun dia, com quasi tots JO MORIRÉ. "

Extret de: Els Immortals, de Yousra Touri

Aquestes són les últimes ratlles de l'epíleg de la novel·la Els immortals, escrita per una de les nostres tertulianes. Des d'aquí l'hem de felicitar per la seva iniciativa, les seves ganes i el seu estilàs!
Continua així i arribaràs lluny!